Les légendes, les mythes, la fable, sont comme des réservoirs profonds où dorment le sang et les larmes des peuples (Baudelaire).

diumenge, 27 de febrer del 2011

A tote(a)s lo(a)s resistent(a)s

Aquí lo poèma bèl de R. PECOUT "En remembre de Maria Durand e de las embarradas de la Torre de Constància."







Medalha de la torre de Constància a Aigas-Mòrtas en sovenir de Maria Durand pel pintor Pau Sarrut.

Imatge trobat sus Wikipedia.

dissabte, 26 de febrer del 2011

divendres, 25 de febrer del 2011

La Cigala e la Formiga

Un còp èra una formiga e una cigala, fòrça plan amigadadas. Tota la davalada, la formigueta trabalhèt sens repaus, trabalha que trabalharàs, amassant noiridura per l’ivèrn. Aprofeitèt pas brica del solelh, del ventolet suau, nimai de las parladissas entre amigas lo ser, en tastar una bona cervesa plan fresca.


D’aquel temps, la cigala fasiá la vida amb sas companhas dins los bars de la vila, cantant, dançant, se solelhant, prenent plaser sens se mainar de la marrida sason que mancariá pas d’arribar !
Puèi, quand venguèt la fred, la formigueta alassada pel trabalh s’embarrèt dins son ostalet comol de resèrvas fins al fustam.

Tot bèl just la pòrta clavada, vaquí que qualqu’un la crida del defòra. Aquò’s son amiga la cigala dins un veïcul d’espòrt flame nòu amb un mantèl mai que mai luxuós que i fa :
- Adieu, polideta ! Me’n vau passar l’ivèrn a París, me podràs susvelhar l’ostal ?

La formigueta respond :
- Plan segur, mas de que t’es arribada ? Ont as trapada la moneda per crompar aquèla veitura e aquel mantèl ?
La cigala :
- Figura-te que cantavi dins un bar la setmana passada e a un productor li agradèt la mía votz. Signèri un contracte per d’espectacles a Paris. A prepaus, as besonh d’un quicomet d’amondaut ?
- Òc, respondèt la formigueta, vegèsses lo sénher La Fontaine de còps que i a, que se’n ane cagar a la vinha !

dijous, 24 de febrer del 2011

MEDECINA

Que ma jòia demòre...

Lo jornalista : « Avèm ausit lo discors intransigent del president … »
A qual pensariatz vosautres ?
E ben vos sètz plan enganats, s’agís de Kadhafi !
Mas diferéncia : en çò nòstre los tancs son dins las clòscas… (e a la television).
E aquí (ça que la, aquò a pas res de veire…) la democracia del cada jorn en França.


Sens comentari.
Bona jornada.

divendres, 18 de febrer del 2011

Novèlas del mond

Lo mond arab fa totjorn rajar la tencha dels jornals : lo Monde Diplomatique e lo Télégramme.
La Cort dels comptes tanben fa parlar amb entre autras causas la question de la vaccinacion (Le Point).
En Belgica s’interessan a la caça de las balenas al Japon.
En Espanha, El País nos assabenta sus la formacion dels sistèmas planetaris amb una polida fòto.


Bolivia vòl estalviar un element fòrça important : l’aiga.
A Moigny-sur-l’Ecole, la comuna publica los panèls d’immatriculacion dels nomadas. Visca la democracia !
Dins Marianne se fa una soscadissa sus la diplomacia francesa, mentre que lo Figaro tòrna sul Rubygate
Las Palmas Academicas ven un subjècte dels cauds (Libération).
Sèm contents per elas : las bancas son pas mai malautas (l’Humanité).
L’Express conta la condemnacion del grop Carrefour que paga sos emplegats al dejos del SMIC !
Un pauc d'umor amb lo dessenh del jornal italian Il Manifesto que vos aconselha d'aver fisança als caps que menan lo mond.


Per 2012 o sabètz, o vos an plan dit (radios, TV, jornals, etc) es pas la pena d’i anar, aquò’s fait : DSK davant Sarko. La borgesia a causit per nosautres. Comprendretz per de que L. Parisot, patrona del MEDEF es tanben vice-presidenta d’IFOP.
Per acabar, una informacion balhada per La Dépêche du Midi : 15% dels ascensors de Tolosa son fòra lei.
Mas de que fa lo Monta-mametas ? :)

divendres, 4 de febrer del 2011

LE QUATTRO VOLTE

    Avèm en nosautres quatre vidas que s’entrevescan las unas las autras. L’òme es un mineral que son esqueleta es de mineral ; l’òme es tanben vegetal que sa sang es coma la saba de las plantas ; es un animal per çò qu’es movadís e possedís una coneissença del mond del defòra. Enfin l’òme es uman que ten volontat e rason. Nos devèm conéisser quatre còps.
    Pensada atribuida a Pytagore e qu’auriá inspirat Michelangelo Frammartino per son film remirable LE QUATTRO VOLTE (veire una analisi prigonda sul siti Mescladís e còps de gula).


dimecres, 2 de febrer del 2011

Regim

Aquò me fa lagui.
I aviá tròp de temps qu’èri plan planet, sens cap de problemas, sens l’ombra d’un guirguilh.
E vaquí que te veni de véser que preniái de pes, bravament de pes. Benlèu per lutar contra la dent canina del fred ? O benlèu autra causa... Seguissi mon enquèsta.
Per me dochar, aviái pres la marrida tissa d’emplegar las rèstas de shampong.
Vaquí que uèi t’agachi la notícia, e de qué te vesi ? Aquò : « Per mai de volum e d’abondància ».
Me damne, colhon de la luna !
Alara, me demòra pas que dos remèdis : la sopa de caulet en pilulas que ne parla Jòrdi d’Olmières sus son siti o alara una autra solucion, la de me netejar amb lo liquid de la vaissèla qu’es marcat dessús : « Destrusís quitament lo grais mai caput ».


Primièras flors de l'annada